El 2014 va fer 95 anys. És
vidu de fa 10 anys i té 7 besnéts. Els seus amics de joventut i de
maduresa són morts. Ell encara viu a casa seva, sol, tot i haver
patit un ictus. Durant unes hores pel matí ve una assistent, la
Rosa, per netejar la casa i fer la compra. Ell és autònom pel que
fa a les seves necessitats vitals, cuinar, passejar i higiene
personal. La major part del dia esta sol... amb els seus records.
Al Quimet, no li agraden
els canvis. Les rutines li donen seguretat i l'ordre l'ajuda a
superar els problemes de memòria. Quan li preguntes si està bé
sempre respon “Tinc 95 anys, vaig tirant... si no fos per...” i
fa un somriure.
D'un temps ençà comença
a desfer-se de tot allò que no li és necessari. Conserva la roba
justa, no vol que li regalin res. Cada vegada li interessa menys el
que succeïx al món. La seva realitat està reduïda a les quatre
parets de casa seva. No hi ha res que li interessi, a part dels
besnéts. Els veu poc, però té moltes fotografies d'ells, a les que
explica els seus records, les seves experiències i els seus
desitjos.
El Quimet és el meu avi;
el meu avi espera...
Posts
No comments:
Post a Comment